martes, 2 de octubre de 2012

Las voces de las hormigas.




Como en anteriores reseñas del mismo autor, este post está escrito en valenciano y un poco más abajo en castellano.

Molt prompte eixirà a la venda l’ultima novel·la de Ramon Cerdà, Las voces de las hormigas. Per si tingueu curiositat en saber de que tracta si no heu tingut l’oportunitat de llegir la sinopsi, ací vos deixe esta ressenya.

Alberto un jutge de trenta-cinc anys té remordiments per pensar que va condemnar un home a 20 anys de presó per unes proves circumstancials i el  veredicte d’un jurat popular. En el moment d’assolir el grau més alt en la seua carrera demana el trasllat de Valencia capital a una ciutat més menuda. Allí la seva vida canvia completament al conèixer un policia corrupte, el qual, l’inicia en el món de les amfetamines.
En una gravació en els jutjats apareix una psicofonia, una veu del més enllà, que servirà d’element noticiari per a un periodista local. Dita gravació alterarà el rumb de la vida d’alguns personatges. 
Alberto, al llegir la noticia de la psicofonia recordarà temps passats en els que ell amb dos amics més i una xica visqueren una experiència d’aparicions espectrals i gravacions de veus d’ultratomba. Ara anys després haurà de reunir la colla d’amics per lliurar-se d’un esperit que els persegueix des d’aleshores.
Ramon Cerdà ha creat una novel·la que es pot catalogar de psicothriller, encara que sempre apareixen altres elements com: novel·la negra, elements de terror, escenes de sexe i violència. El llibre fa denuncia social sobre el sistema judicial i els buits que s’hi poden trobar i més en estes dates que ha sigut noticia l’aparició d’una llista de candidats a jurat popular a través de la Generalitat valenciana per a Valencia i la seva província per als propers dos anys.
El que més m’agrada de les obres de Ramon són les descripcions emocionals dels personatges, els duels i conflictes interiors que pateixen segons van canviant les circumstàncies, les seues pors i inquietuds. Ramon  donant en la justa mesura la informació per a descriure els escenaris fa que el lector amb la seua imaginació s’integre perfectament en la trama i visca una trepidant història que li generarà una muntanya russa de sensacions i sentiments que no el deixaran indiferent. Inclús el farà meditar sobre si estan ben assentats  o no els fonaments del sistema judicial de la nostra societat.
El final resulta sorprenent, encara que el lector es queda en un regust estrany al descobrir la veritat. Així i tot la porta s’ha quedat oberta perquè cadascú pense el que vullga al acabar les últimes línies.
Feliç lectura.

Muy pronto saldrá a la venta la última novela de Ramón Cerdá, Las voces de las hormigas. Por si tenéis curiosidad en saber de que trata y  no habéis tenido la oportunidad de leer la sinopsis, aquí os dejo esta reseña.

Alberto un juez de treinta y cinco años tiene remordimientos por pensar que condenó a un hombre a 20 años de prisión por unas pruebas circunstanciales y el veredicto de un jurado popular. En el momento de alcanzar el grado más alto en su carrera pide el traslado de Valencia capital a una ciudad más pequeña. Allí su vida cambia completamente al conocer un policía corrupto, el cual, lo inicia en el mundo de las anfetaminas.
En una grabación en los juzgados aparece una psicofonía, una voz del más allá, que servirá de elemento noticiario para un periodista local. Dicha grabación alterará el rumbo de la vida de algunos personajes.
Alberto, al leer la noticia de la psicofonía recordará tiempos pasados ​​en los que él con dos amigos más y una chica vivieron una experiencia de apariciones espectrales y grabaciones de voces de ultratumba. Ahora años después deberá reunir al grupo de amigos para librarse de un espíritu que los persigue desde entonces.
Ramón Cerdá ha creado una novela que se puede catalogar de psicothriller, aunque siempre aparecen otros elementos como: novela negra, elementos de terror, escenas de sexo y violencia. El libro hace denuncia social sobre el sistema judicial y los huecos que en él se pueden encontrar y más en estas fechas que ha sido noticia la aparición de una lista de candidatos a jurado popular a través de la Generalitat valenciana para Valencia y  su provincia para los próximos dos años.
Lo que más me gusta de las obras de Ramón son las descripciones emocionales de los personajes, las luchas y conflictos interiores que sufren según van cambiando las circunstancias, sus miedos e inquietudes. Ramón dando en su justa medida la información para describir los escenarios hace que el lector con su imaginación se integre perfectamente en la trama y viva una trepidante historia que le generará una montaña rusa de sensaciones y sentimientos que no lo dejarán indiferente. Incluso le hará meditar sobre si están bien asentados o no los fundamentos del sistema judicial de nuestra sociedad.
El final resulta sorprendente, aunque el lector se queda con un regusto extraño al descubrir la verdad. Aun así la puerta ha quedado abierta para que cada uno piense lo que quiera al terminar las últimas líneas.
Feliz lectura.

2 comentarios:

Carmeta Rusquilleta dijo...

Molt interessant!

Unknown dijo...

Gracias por la reseña. La difundiré en facebook y mi blog...

Crisi matrimonial.

      La fotografía d'urbex ens porta a llocs on de vegades podem sentir emocions especials. Sovint, els objectes, mobles i edificis pod...