lunes, 24 de mayo de 2010

Mikrokosmos.

   
      Vaig rebre una grata sorpresa quan vaig saber que Àngel havia escrit un poemari i l’havia publicat.



     Cal dir que a Àngel el vaig conéixer quan va estar de mestre d’anglés en un curset per a treballadors dels que promou l’ajuntament. Àngel és educat, elegant, molt culte i tranquil. En la parla és moderat amb una tonalitat i cadència que fan agradable i amena la seua oratòria. Quan vaig saber que havia publicat un poemari vaig pensar que pagava la pena llegir-lo només per ser d’ell, ja que és una persona que posa molt de la seua part en allò que fa. És d’eixes persones que encara que només hi haja una persona que valore el seu esforç ja es dona per satisfet.


      Mikrokosmos és un pomaeri estructurat en cinc parts, les quals van correlatives donant un sentit de continuïtat com si d’una novel.la es tractara. Temes com l’oratòria la vida i la mort, l’amor i el desamor –dualitats que formen part de la vida queden reflectides en estos poemes-. Sentiments que es desencadenen en la vida, dibuixats en parules en el llenç de la poesia. Queden reflectides les vivències d’un ànima sensible i també les que ha pogut observar a la nostra societat.


      Els poemes de Mikrokosmos afloren del llibre com papallones multicolors envoltades per una flaire de tarongina. A poc a poc, van penetrant en l’ànima del lector al temps que van fent-lo pensar en les idees que vol transmetre el poeta. En algun cas pot donar a diverses interpretacions fent encara més lloable la bellesa dels textos, al cap i a la fi eixa és una de les particularitats de la poesia. Poemes breus com el haiku –poemes japonesos de tres versos que no per ser curts careixen de gran valor literari. Poemes fàcils de llegir i de comprendre que es convertixen en una delícia per als èsperits que ens deixem seduir per la bellesa.


     Ací vos en deixe un de l’estil haiku, perquè vejeu un poc la línia de treball.




Haiku I


Vespreda de diumenge


mirant l’alt precipici,


dubtant si llançar-me.




Si teniu interés en seguir els textos d’Àngel ho podeu fer al seu blog: elblogdeangelcompany.blogspot.com El seu llibre el trobareu ací.


Feliç lectura.



martes, 18 de mayo de 2010

Per sempre jove.


     En l’última reunió de companys d’universitat tots compartien la mateixa preocupació; haver superat la barrera dels quanranta anys.
     Jo en canvi no em preocupe pel pas del temps, a més tots comentaven que continue tinguent diuit anys.

martes, 11 de mayo de 2010

Homes llop.


La transformació d’un ésser humà qualssevol en un monstre a conseqüència de la mossegada d’una criatura que apareix les nits de lluna plena ha inspirat el septim art per llançar al mercat un elevat nombre de produccions. Sens dubte la figura de l’home llop també ha inspirat alguna creació literària.




Pareix ser que la licantropia està inspirada en la malaltia vírica  anomenada hidrofòbia. La malaltia es transmitix a través d’una mossegada, a més en altres èpoques en que no hi havia vacunes la “ràbia” era temuda ja que acabava provocant la mort de la víctima. Jo coneixia una dona que en el primer terç del segle passat va ser testimoni d’un xiquet que havia sigut mossegat per un gos rabiós. Passat el temps d’incubació el xiquet manifestà la malaltia i el van haver de sacrificar per evitar-li sofriments.





Avui en dia al•legòricament parlant trobem altres casos de licantropia. Són els joves els qui poden patir la mossegada convertint-se en un més de la manada. En qualssevol lloc poden trobar un “homellop” que els puga oferir algun tipus de substància il•legal, la qual una vegada provada por incitar el consum en repetides ocasions, especialment en les nits de cap de setmana o festes senyalades. El individu en qüestió canvia els hàbits i els costums, li canvia el caràcter, de vegades canvia d’amics, altres no. La seua conducta fa patir els pares i a altres persones del voltant però ell no se n’adona, ell és feliç amb la transformació que ha assolit quasi sense adonar-se’n. Si la malaltia s’estén durant molt de temps la transformació cada vegada és més acusada i més difícil la curació. En alguns casos,la pròpia mare ha arribat a desitjar la mort del seu fill. Com de dolorós ha de ser per a una mare perdre un fill? Quin calvari deu passar eixa mare per desitjar-li la mort? Es clar que això són casos aïllats, sobre tot, en casos d’addiccions a drogues dures com la heroïna, són la generació perduda, eixa gent que ha patit la desinformació al respecte i s’ha deixat seduir per la moda del seu temps. Però una vegada patida la transformació alguns han pagat amb la seua vida.



Sempre hi ha qui ha sabut reaccionar a temps i donar marxa enrere Els homes llops per curar-se havien de recórrer a una planta que creixia en el Tíbet, els moderns ”homesllop”, també poden curar-se, però només si ells volen i amb molta voluntat. Per això el millor és no deixar-se mossegar i evitar la caiguda. Cal fomentar alternatives d’oci i culturals perquè els adolescents i joves tinguen la ment i el cos ocupat en activitats sanes i il•lustratives. Els pares farem tot el que estiga al nostre abast perquè els nostres fills no caiguen en el món de les drogues, encara que per molta informació, i bona educació que els donem ells de vegades faran el que fa el grup, i arrossegats per la moda i la tendència del moment, potser, tinguen els seus flirtejos en major o menor mesura. La realitat és que la llavor del mal resulta pràcticament impossible d’eradicar i cada vegada pareix que està més instaurada en la nostra societat. Nosaltres com a pares ens alegrarem quan els nostres fills freqüenten el què per a nosaltres ens pareixeran bones companyies, però, els avatars del futur ningú no els coneix. Esperem que els nostres fills en un futur no caiguen en les urpes dels homes llop.

.

Mal auguri.

Ve la tempesta. Obscures nuvolades tapen el meu sol.