viernes, 18 de septiembre de 2009

Els nostres herois.



ELS NOSTRES HEROIS.

A tots ens agradaven les pel·lícules que feien els dissabtes de vesprada en les que eixien personatges històrics que han fet córrer rius de tinta tant en biografies com en novel.les: Napoleó, Juli Cèsar , Catalina d´aragó...Personatges que s´han fet immortals en la memòria per les seues proeses, de cossos esculturals, intel.ligents o capaços de lluitar incansablement contra els enemics i eixir vencedors, encara que estos foren més nombrosos.
Però hi ha uns altres herois, dels quals ningú els té cap reconeixement, persones que passen desapercebudes, que tenen emotives històries que ens tocarien la fibra sensible si les coneguérem. Gent que ha deixat palés el seu esperit de sacrifici i la seua capacitat de superació de les adversitats. Gent que no eixirà en els llibres d´història ni en cap novel.la.
Hi ha uns herois que es sacrifiquen cada dia al seu lloc de treball per portar endavant la seua família, dones que a més realitzen les tasques de casa.
Eixos subjectes que empren el seu temps lliure en dedicar-lo a ensenyar i educar els seus fills, que de vegades deixen de vore la seua sèrie favorita per contar-los un conte o romandre al llit amb ells fins que s´adormen tots dos, sempre a petició del infant perquè té por o bé vol companyia. Els qui velen pels nens quan estos estan malalts i tenen cura d´ells. La llista dels esforços i sacrificis seria molt llarga.
Ara la qüestió és: eixe amor és correspost per part dels fills als pares? Ells tot ho fan pensant amb nosaltres però de vegades som egoistes i no els reconeguem l´esforç que han fet.
Una vegada parlant amb un xic de vint-i-pocs anys em deia que anava a posar-se a estudiar, i recuperar el temps perdut de la adolescència, i són pare tenia l´obligació de pagar-li eixos estudis, que per això era son pare. La família en eixe moment no travessava una bona situació econòmica i no podia pagar-li´ls però ell no volia acceptar-ho. Exemples pareguts ha este n´hi ha molts, per això pense que hauríem de reflexionar pel que han fet per nosaltres els nostres pares i no ser tan exigents amb ells i ser més agraïts.
Hi ha un conte que reflecteix el cas anterior ben bé.
Eren dos arbres un el pare ja ancià i l´altre el fill. El fill ja adult anava a vore son pare el qui li deia: “Vens a fer-me companyia?” -I el fill li contestava:
“no, necesite els teus fruits per donar-los a menjar als meus fills”. L´arbre els agafava i se n´anava.
Un altre dia tornava a fer-li la visita i el pare li preguntava: “Vens a fer-me companyia? –I el fill responia:
“no, necesite les teues rames per a fer-me una casa”.
Una vegada tenia el que volia se´n tornava a anar.
Al cap d´unes dies torna el fill a fer-li la visita. “Vens a fer-me companyia?- repetia la mateixa pregunta.
“no, necesite el teu tronc per a escalfar-me este hivern”.
Una vegada aconseguit el que volia el tornà a deixar sol.
Els pares es fan majors i quan arriben a l´hivern de les seues vides perdent capacitats tan físiques com intel.lectuals tinguem la tendència d´aïllar-los i deixar-los un poc apartats. Ells l´únic que demanen és un poc de calor humà; que sel´s faça un poc de cas, sel´s escolte i sel´s tinga un poc de consideració. Només hi ha que vore com es canvia la cara quan els seus fills o els seus nets van a fer-los la visita.
Ells que tant sacrificis han pels seus estimats i amb quin poc esforç podem fer-los feliços. Així i tot, som egoistes i el nostre temps lliure el volem per a nosaltres, recordant-nos-en dels nostres majors ben poc o inclús de vegades com en la faula quan els necessitem.
Per a acabar i fer reflexionar als possibles lectors hi ha un proverbi oriental que diu així: “Casa´t, forma una família, cria els teus fills i aleshores sabràs el que deus als teus pares.”
Per a mi, els meus herois ni són musculosos, ni grans estrategs militars, són els meus pares, els qui ma´n criat, educat i ensenyat una llengua, la qual és el major signe d’identificació que tinc. Ells ho donat tot per mi, i amb els seus defectes i les seues virtuts verdaderament són els meus herois.
I per a tu estimat lector, quins són els teus herois?

Mal auguri.

Ve la tempesta. Obscures nuvolades tapen el meu sol.